Cal engegar motors

Feia molt que havia creat el blog, i el tenia en una mena de stand by que no sabia si acabaria desendollant el cable o engegant la cosa d'una vegada per totes. Al final, i com que a la fi podré anar penjant, a poc a poc, algunes cosetes, he decidit escriure el primer post. Cal posar-se en marxa, perquè sembla que amb la desfeta general del territori, ciutadania i país, els ànims s'esfondren lentament, i els valencians caiem en una mena d'espiral perversa. En un pessimisme autoflagelant, repetim allò de "mai no treurem el PP de les institucions", com si això pogués justificar el desànim generalitzat. A sobre, un PSOE tou, figamoll, desorientat i embrutit, pensa que la seua única opció d'accedir al poder (d'això va la cosa) és esdevindre un segon PP, una sucursal una miqueta menys bàrbara d'aquells qui ocupen, indignament, el govern del nostre petit país. I per, acabar-ho d'adobar, tenim esquerra que s'alimenta de retrets personal, de protagonismes indissimulats, de fragments del no-res. Però encara hi ha un bri d'esperança, perquè hi ha, us ho puc assegurar, un bon grapat de gent que té la voluntat de continuar treballant, que no es conforma amb el que n'hi ha, que sap que no tots són iguals. Que no pot callar davant totes les bestieses que s'esdevenen al seu davant.
Jo n'he trobat a uns quants. Però d'això en parlarem més endavant...
I del medi ambient? Portser demà ho hauré de tornar a intentar. Avui, la cosa, anava de girar la clau i saber si hi havia gasolina per a arrancar. Sembla que sí.